|
Grup de BTT de Picanya
Hi ha moltes classes d'equips, bàsicament depenent de l'objecte pel qual siguen creats, i tots ells tenen moltes coses en comú en la seua forma de funcionar, els equips de treball tenen sentiments, però no són la suma dels sentiments de les persones que els componen, són sentiments propis com a equip.
Tots pensem que treballar en equip és una cosa senzilla i que es resumeix en la majoria de les ocasions a compartir espai, mitjans i alguna reunió. Res més lluny de la realitat. Però no vull parlar ara de treballar en equip o les bondats d'aquesta forma de treball. M'agradaria comentar alguna cosa més diferent de "fer equip", o això crec, i que anomenaré "sentir equip".
Aquest és el gran truc en la construcció d'equips i sobretot que arriben a ser alguna cosa més que un grup de persones que treballen junts: Gestionar els sentiments de tots els membres d'un equip perquè quan l'equip comence a construir i emetre els seus no invadisca la part personal de cada un, i si ho fa sigua de forma conscient.
Per això aquest equip que està creixent, encara en bolquers i amb els sentiments en comú de, LA MUNTANYA, LA BICICLETA, el companyerisme, l'amistat i les rialles de cada ruta sembla en el bon camí i CONVIDA a totes aquelles persones que comparteixen aquestes mateixes iquietudes a GAUDIR, només heu de consultar la web i posar-vos en contacte-
Perquè ja estem donats d'alta com a tal, tenim número de registre, tenim NIF, tenim foto d'equip ,tenim web www.bttpicanya.es , ... i tot gràcies a la col · laboració de tots els que comparteixen aquest sentiment.
Gràcies equip |
 |
Grup de BTT de Picanya
Sant Silvestre, amb aquest aire de comiat de l'any vell, té una significació especial no ja només per les seues virtuts, sinó també per l'època difícil i meravellosa, al seu torn, que li va tocar viure al sant en qüestió
A causa d'aquesta circumstància, no és estrany que la seua figura haja anat recollint a través dels segles una multitud de llegendes piadoses, fent difícil distingir entre elles el que puga haver de fals o de veritable. El fet de barrejar el verídic amb el fabulós, van donar a les actes de Sant Silvestre un gran predicament durant tota l'edat mitjana, potser per això ho celebrem amb els nostres disfresses, i com no a més d'haver corregut la Sant Silvestre d'ahir al poble avui els "ÑUS" la penya de BTT hem tingut el nostre Sant Silvestre.
Feliç any 2012+1 per a tots de www.bttpicanya.es
|
 |
Grup de BTT de Picanya
Lluita i sacrifici: el mountainbike és un d'aquests esports en els q paraula sembla arrelada, fora del nostre calendari hem aprofitat el pont per fer una ruta amb els Ñus més experimentats, tot i que no estan tots els que són, si són tots els que estan. I com vaig dir abans esperit de lluita i sacrifici, alçar-se a les 5,30 h per desdijunar, preparar les màquines i desplaçar-se a Artana, recórrer les entranyes de la Serra d'Espadà a -1 °C, pistes ascendents en què passa pel teu cap en diversos moments deixar de pedalar i pujar caminant, sendes on no arriba a entrar el llum, trialeres tècniques interminables que provoquen que se't dorguen els braços, algunes caigudes (uff hi ha sang però res greu) trencaments de cadena i algun rebentada. A la vora de l'esgotament pel ritme d'avui tornem a Picanya. Però com si fos el cervell alienat d'un malalt Psiquiàtric tornem amb les imatges del matí gravades en la nostra retina, avui encara em fan mal les cames però vull tornar-hi, al bressol del mountainbike. www.bttpicanya.es
|
 |
Grup de BTT de Picanya
"Els Ñus" seguim afegint noves incorporacions al grup. Malgrat les dificultats i els esforços afegits que exigeix ??haver d'aguantar una climatologia adversa, tot i així en aquest dissabte que va despertar plujós i que ve sent la tònica qeneral del mes de novembre, seguim creixent.
Els diferents nivells impliquen diferents rutes, diferents desnivells, diferents exigències i diferents ritmes. Però tot va en aquesta direcció, l'enriquiment que suposa el contacte amb la muntanya i l'amor pel btt.
Després d'un matí esgotador però molt il·lusionant, els cossos estan amb l'entusiasme propi de qui està vivint i construint en viu i en directe una penya plena de somnis per als que comencen i plenes de satifacció per als que intercanvien la seua saviesa.
Si voleu començar o busqueu amb qui eixir amb BTT posa't en contacte amb nosaltres www.bttpicanya.es
|
 |
Neri
Hola. No tuve bici de pequeña así que aprendí a moverme sobre dos ruedas hace unos años en una tarde de emoción, risas, velocidad (poca) y raspones en las rodillas y manos. Ahora voy cada día a trabajar pedaleando y es un auténtico gustazo incluso en invierno. Doy por muy bien invertidos aquellos raspones...
|
 |
Martina
Hola. Sòc Martina. Estudie al col·legi Ausiàs March que està a Picanya. Faig servir la bicicleta per anar al cole i a ballet. No contamina i fas exercici. Ah! i a més a més et diverteixes. Prova-ho!!
|
|
 |
Víctor
Hola. Sòc Víctor i sóc de Picanya. Anar en bici és fantàstic. Jo l’utilitze molt per anar a entrenar al Poli i per a vindre al cole. M’agrada molt i de segur que a tu també. |
|
 |
Grup de BTT de Picanya
Els valents no temen la pluja, i com no podia ser d'altra manera, allà que vam anar cap a Requena (seguim recorrent la nostra geografia lluint la nostra Heraldica orgullosos de ser de Picanya), lluitant contra els mitjans com si d'una batalla es tractés per tornar , cansats, adolorits, bruts, amb les bicis a punt de bloquejar-se, però satisfets per la victòria .., www.bttpicanya.es “los ÑUs”
|
|
 |
Marife i Rafa
Una noche tuve un sueño,que solo necesitaba el coche para los viajes largos.
|
|
 |
CEIP Ausiàs March
Ssssh!!! El nostre vici… la bici. Ens podeu vore de bon matí, al voltant de les 9 , de camí cap a l'Ausiàs. Cada vegada ens juntem més: mestras, mares o pares amb els seus fills o filles… i alguns xiquets o xiquetes que ja venen a soles. L'aparcament a vegades està ple…. i nosaltres amb les piles ben carregades, perquè això de la bici, enganxa!!!
|
|
|
|
Lucia Sanz
Hola ací deixe una foto de la meua bici després de pintar-la. Era tota de color gris, i vaig pensar que estaría mes bonica axí. Espere que vos agrade.
|
|
|
|
Adela Saez
¡A la playa con alegría! ¡sin humos, calores ni problemas de aparcamiento! ¡en familia! Claro que sí, con ocho bicis, ocho adultos y cuatro niños...
Vamos a la playa, tomando el sol y sin contaminar.
|
|
|
|
Raquel Albalat
Octubre+diumenge+sol+xiquets= gaudir de la familia amb un passeig en bicicleta!!
|
|
|
|
Grup de BTT de Picanya
Com cada dissabte no podíem faltar a la cita amb les nostres muntures, però el terreny enfangat i relliscós va provocar l'accident del nostre amic Alfonso, trencament de clavicula, ja està desitjant pujar a la bici i només fa dos dies, que tindrà això que enganxa. Des de www.bttpicanya.es recupera't prompte Alfonso!!. |
|
|
|
Penya ciclista Tarazona de Picanya
Som la Penya Ciclista Tarazona de Picanya i tots els dissabtes fem rutes en bicicletes de carretera.
Una salutació
|
|
|
|
Grup de BTT de Picanya
En www.bttpicanya.es tinguem in Bici
El passat dissabte 6 d'octubre van fer una ruta per Xàtiva. Un dissabte més disfrutarem damunt de les nostres bicis d'una ruta per la muntanya.
Una salutació
|
|
|
|
Antonio Ruiz Jareño
Antonio Ruiz Jareño. Fa 30 anys va ser campió d'Espanya, picanyer nascut en una família amb passió per la bicicleta.
Des de fa dos anys torna a estar damunt d'una bici i aquest cop de muntanya, com no podia ser d'altra manera torna a la competició i ja comença a destacar en les marxes de
la comunitat, prompte ho veurem al més alt del podium. Enhorabona Toni, els teus amics de www.bttpicanya.es estaran recolzant-te. |
|
|
|
Elena Ruiz Pérez
He tingut el tricicle aparcat durant molts anys, segurament per desgana. Ara que dispose de més temps lliure he descobert que és una saludable, divertida i pràctica forma de moure'm pel poble.
No em sent molt segura amb la bici de dues rodes i per tant, el tricicle m'aporta seguretat i em permiteix portar càrrega fàcilment.
|
|
|
|
Grup de BTT de Picanya
Som la penya de bicicleta de muntanya del poble i ahir 28 de setembre va caure un tros de tempesta impressionant, avui dissabte al matí no hem pogut faltar a la cita amb les nostres estimades bicicletes, i com xiquets hem recorregut totes les sendes del Vedat i Calicanto.
Com xiquets! fang, bassals, pilleries, rialles, esmorzar ... i no precisament som uns xiquets, però no ho canviem per res.
www.bttpicanya.es
|
|
|
|
Penya ciclista Tarazona
Como dicen que vale mas una imagen mas que mil palabras, aquí os dejo unos enlaces de vídeos de nuestras rutas en bicicleta disfrutando de nuestro vicio. Desde la Peña Ciclista Tarazona os animamos a que provéis la experiencia de montar en bici ya sea carretera o montaña. Un saludo. https://vimeo.com/34730150 https://vimeo.com/33122706
I també ens arriba informació de que:
Un grup de picanyers de Penya ciclista Tarazona participàren en la carrera de RIBAGORZA
|
|
|
|
Victòria
No he aprés a anar amb bici i aquest tricicle m'ha donat la possibilitat de gaudir com a una "triciclista" més.
És tot un plaer moure's pel poble amb ell... i ja veus... igual porte la compar, els treballs de l'alumnat. l'ordinador i, fins i tot, als xicotets de casa.
|
|
|
|
Robin Murta
Vaig tots els dies que puc a treballar en bici... fins al nord de la ciutat de València (a Benimaclet). Són uns 12,5 km (uns 35 minuts) d'anada i uns altres tants de tornada que m'omplin de felicitat diàriament. Ho faig des que en la meua empresa posaren dutxa, de manera que duc la roba en una bossa (en compte de dur llibres com en el cas de quan es converteix en bibliocicleta), arribe i em dutxe, em canvie i a treballar al despatx... tota una transformació.
|
|
|
|
Inma Alabajos Moreno
Jo estic embarassada i fins als 8 mesos he estat anant amb bici, la utilitze per a anar a la universitat i esta foto és de Berlín on he estat fa un mes. En esta ciutat es té molt respecte tant al ciclista com el ciclista als altres transports. En 3 mesos només de bon temps que tenen per a utilitzar esta, fan més ús d'ella que nosaltres en una ciutat amb un temps bo durant tot l'any pràcticament. Hauríem d'agafar exemple.
|
|
|
|
Vicent
Quan vaig amb bici per un carrer i coincidixc amb altra bici, m’alegre, però quan és més d’una… em canvia la cara i comence a pensar que la utopia ja no és tan lluny.
Utilitze la bici sempre que puc, quasi a diari i quan parle amb altres persones, sempre conicidim amb aquesta intenció. Pense que la bici no sols s’ha d’agafar per fer esport, també amb el dia a dia trobariem molts moments per utilizar-la. Quan estic dalt d’ella em trove bé, a gust i crec que d’alguna forma, també col·labore per fer un poble i l’entorn més habitable. Tenim la gran sort de viure en un lloc on no hi ha pendents que pujar, la climatologia és favorable durant tot l’any i el trànsit no és perillòs com a altres poblacions. Ara, amb la peatonalització de part del casc antic, és una oportunitat inmillorable per probar-ho. Estic segur que si les persones veeren més bicis al carrer, s’animarien. Jo ja estic animat. T’animes tu?
|
|
|
|
La Bibliocicleta
Aquesta que vegeu en la foto és la nostra “bibliocicleta”. No ho aparenta, però és un vehicle especial. En ella transportem els nostres llibres, uns tresors plens de fantasia, que quan els obrim ens aborden amb un allau d’històries, d’éssers i de llocs que abans no coneixíem.
Nosaltres transportem els llibres i ells ens transporten a nosaltres, de manera que obtenim un bescanvi molt interessant. Mentre la bicicleta ens permet un transport físic, els llibres ens proporcionen un transport metafísic. Ells són els que ens fan volar. Quan obrim un llibre, se’ns obri una porta a la fantasia... un forat pel qual accedim a un altre univers contínuament eixamplat per la nostra imaginació.
Miquel Martí i Pol començava un dels seus poemes afirmant que nosaltres no som més que paraules. I acabava dient que la nostra missió és donar llum de paraula a les coses inconcretes:
“Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
...
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
...”
Bona tasca ens encomana Martí i Pol. Una missió unida a l’escriptura i la lectura, per tal d’ordenar les lletres per a construir paraules, i ordenar els mots per a construir històries, i ordenar la fantasia per a construir els somnis, i ordenar les il·lusions per a construir la vida.
Agafeu la bici i els llibres, busqueu un lloc tranquil i feu com els xiquets de la pel·lícula “El club dels poetes morts”, que s’ajuntaven per a llegir junts. Cada sessió començava amb la declamació del següent text de Henry David Thoreau (Walden):
"Vaig anar al bosc perquè volia viure a consciència, viure a fons i extraure l’essència a la vida. I així no descobrir, just abans de morir, que no havia viscut.”
Pura vida, bicilectors.
|